Poemario ELIXIRS D'EXILI (Berlín: Epubli, 2016)
de Ofelia Huamanchumo de la Cuba.
ISBN: 978-3-7418-7117-7
Título original en español: "Elixires de Exilio";
traducido al catalán por Jaume Villalba.
---------------------------------------------------------------------
Texto contratapa:
"Amb Elixirs
d’exili de n’Ofelia Huamanchumo de la Cuba ens preguntem: existeixen
aquests elixirs? Amb quins elements es preparen aquests revitalitzadors del desterrament?
La lectura d’aquests poemes ens suggereix, en la veu replicaire i còmplice de
Cupido, que hi ha un exili d’amor que és plaent si prenem els seus entremaliats
beuratges.
L’avantsala del llibre, un vers de La rueda del hambriento, és la súplica de César Vallejo trobant a faltar la seva llengua maternal i tanca interrogants que la poetessa, lluny del seu Perú natal, es planteja: què passa amb la llengua maternal, amb l’escriptura creadora? On se’n van les veus interiors que no rimen amb ‘l’altre’, que es podria anomenar cultura i diferència? Què es pot fer en aquest laberint babèlic on la llengua és literalment ‘una altra’ i de l’ ’altre’? Els poemes conspiren per a què la veu desterrada des del seu dolor inicial fins a la joia creadora parli l’idioma d’Eros, les fades i Cupido. No hi ha escapatòria: el jo poètic fiblat ha begut elixirs d’aigua, d’aire, de fang, de foc, en resum, els líquids ardent de l’amor. S’hi ha fos nous elements, s’han esvaït les barreres de l’idioma, el reverberant espai és ara el del cos enamorat i les seves delectances a la «foguera dels afectes».
L’avantsala del llibre, un vers de La rueda del hambriento, és la súplica de César Vallejo trobant a faltar la seva llengua maternal i tanca interrogants que la poetessa, lluny del seu Perú natal, es planteja: què passa amb la llengua maternal, amb l’escriptura creadora? On se’n van les veus interiors que no rimen amb ‘l’altre’, que es podria anomenar cultura i diferència? Què es pot fer en aquest laberint babèlic on la llengua és literalment ‘una altra’ i de l’ ’altre’? Els poemes conspiren per a què la veu desterrada des del seu dolor inicial fins a la joia creadora parli l’idioma d’Eros, les fades i Cupido. No hi ha escapatòria: el jo poètic fiblat ha begut elixirs d’aigua, d’aire, de fang, de foc, en resum, els líquids ardent de l’amor. S’hi ha fos nous elements, s’han esvaït les barreres de l’idioma, el reverberant espai és ara el del cos enamorat i les seves delectances a la «foguera dels afectes».
La
poesia de n’Ofelia Huamanchumo de la Cuba celebra una veu fresca que es nodreix
d’altres vivències i ens crida -als exiliats- a no abandonar la nostra llengua
primigènia, ni les seves olors i sabors propis perquè, com tanca el llibre,
«Amor no tingué mai idioma».
Ana
Varela Tafur
Berkeley, California 2016"
---------------------------------------------------------------------
[Fragmento:]
ELIXIRS PER A UN EXILI D'AMOR
Poetessa, tasta sense por aquests elixirs!
--m'insinuà Cupido aqueixa vegada.
I assedegada d'ambrosia
comencí a assaborir-los.
Salat trago és
la mar de l'exili
--em previngué Cupido de seguida.
I no l'escoltí.
En volguí encara més.
Sense adorna-me'n
arrossegada fui
a poc a poc
vers la teva estranya riba,
Estimat meu,
on esclaten aquestes inexorables
onades de llàgrimes
per la llengua maternal ofegada.
Forastera
varada a la vora d'aquesta illa
jec avui
afàsica poetessa exiliada.
No ploris pel què ja sabies
--em consola fins ara Cupido--
Amor no tingué mai idioma.
-----------------------------------------------
